Habitatge sense lucre

Tornem després d’uns quants dies sense actualitzar, en part degut a que el cap de setmana he pujat a la trobada, amb un tema que últimament estic veient força a les noticies, l’habitatge, que si han baixat les vendes al sector immobiliari, que si s’han perdut 10.000 llocs de treball al sector durant el darrer any, que si les hipoteques contractades han caigut un 40% respecte al març de l’any anterior, que si la morositat augmenta, que si hi ha crisi al sector, etc. Jo em pregunto si se li pot dir crisi a no vendre habitatges perquè els preus tripliquen el seu valor real? Jo crec que no, això seria si els pisos estiguessin barats, per tant no es una crisi, simplement la gent s’ha adonat que no podrà pagar una hipoteca en tota la seva vida, tal i com està passant en alguns casos, sobretot per culpa dels alts interessos que apliquen els bancs i caixes, any rere any amb més beneficis que curiosament es inversament proporcional als beneficis dels consumidors i al seu poder adquisitiu, degut també als penosos sous, i com sempre, som els que sortim perdent.

Curiosament, si ens parem a mirar el que ens costa per exemple un crèdit hipotecari de 100.000€ al 5%, si la duració es de 30 anys, increïblement s’arriba a duplicar pràcticament el que pagues, és a dir, per un crèdit de 100.000€ al 5% durant 30 anys acabes pagant casi 200.000€, sembla mentida però podeu fer el càlcul, aquestes pràctiques abusives per part dels bancs haurien de ser il·legals, falta ma dura per part del govern, ja que en altres circumstancies això es podria considerar una estafa en tota regla, lladres!!!

Però qui demana una hipoteca de 100.000€? doncs l’afortunat que trobi una vivenda per poc més d’aquest preu, és a dir, ningú, tot i que sembla que el preu de vivenda nova ha baixat boi un 10% darrerament, però encara no es suficient, per exemple, veient la situació que ens afecta actualment a Moja, veurem que això és un tema força preocupant, fins fa poc no hi havia gaires habitatges per poder adquirir, a part de la polèmica Vinera, amb preus més aviat cars, no per gent acostumada a preus de Barcelona, es clar, però podia semblar “normal” degut a la poca oferta de vivendes en venda a Moja. Semblava que la cosa començava a canviar amb noves edificacions, que farien haver més oferta i potser preus més assequibles, però la febre constructora que començava, amb el que fins aleshores havia estat una bugaderia, no era precisament amb preus econòmics, si volies més d’una habitació, es clar, com fer-ho aleshores per viure a Moja i poder independitzar-se abans dels 30 anys? Difícil la veritat, i formar una família ja ni t'ho plantegis.

Per finalitzar, ja que em podria estendre força amb aquest tema, reflexionar sobre el que s’hauria de fer localment per canviar aquesta situació, tot i que no deu ser senzill, potser seria el moment de que aquests nous habitatges que s’estan construint passessin a ser de protecció oficial, perquè s’està construint molt, però venent, realment poc, i podria ser una manera de vendre aquestes vivendes, això o promocionar per part de l’ajuntament la construcció de vivendes protegides per tal de pal·liar una mica aquesta davallada del sector, alhora que beneficiaria el municipi.

Fent un tomb pel poble, podem comptar que en venda hi ha més de 10 vivendes, sense comptar les que encara s’estan construint, que hi ha 4-5 construccions en camí, algunes particulars suposo, però realment es venen poques, a part de per motius hipotecaris, tal com he explicat abans, a Moja, els preus son abusius, com a tota la província, pràcticament, per comprovar-ho només cal que truqueu a qualsevol de les vivendes en venda, jo ho he fet i amb aquests preus continuaran sense vendre durant molt de temps, esperem que aquesta “crisi del sector immobiliari” serveixi per alguna cosa i faci baixar els preus, ara que hi haurà una bona oferta d’habitatges i no gaire demanda hauria de ser el moment perquè promotors i constructors us plantegeu vendre els pisos a poc més del preu de cost, com s’està fent a d’altres indrets per no enganxar-se els dits, o fins i tot la opció de convertir-los en VPO mitjançant l’ajuntament, penseu que així beneficiareu la gent de Moja, que no hauran de marxar a viure fora del poble i podreu afrontar els vostres deutes i no penseu tant en enriquir-vos traient més benefici del compte, sobretot penseu una cosa, vosaltres compraríeu un pis per aquest preu? Jo no, i no sóc l’únic del poble que no té recursos suficients per poder afrontar una hipoteca.